divendres, 26 de setembre de 2014

Relació de premiats dels concursos 2013-14

Com cada any al final del curs passat es varen entregar els premis de:


       RELATS



         1r i 2n d’ESO

1r PREMI DOTAT AMB 100€   - Nuestro pequeño infinito: Clàudia Castelló Fernández –                                                                                                                                                1ESO D
2n PREMI DOTAT AMB 60€    -  Mirella: Esperança Sellés Tugores – 1ESO D
3r PREMI DOTAT AMB 40€     - ¿Quién anda debajo de mi cama? Andrés E. Lugo – 1ESO D


3r i 4t d’ESO

1r PREMI DOTAT AMB100€  -Un gir inesperat: Xesca Jordán López - 4ESO D
2n PREMI DOTAT AMB 60€ -  Res és el que sembla: Mireia Sabater Fernández - 3 ESO D
3r PREMI DOTAT AMB  40€   - Golpe de verdad       :Tomás Sanza Casas - 3 ESO D

     BATXILLERAT I CICLES

1r PREMI DOTAT AMB   100€   - Hermosas mentiras: Diego Baranda Mnez-Abascal - 1BAT B
2n PREMI DOTAT AMB  60€      -  “desert”
3r PREMI DOTAT AMB   40€      -  “desert”
 

        POEMES

ACCESSIT DOTAT AMB  40€            -  “desert”

TREBALLS


ACCESSIT DOTAT AMB  40€            -   BOLEY: Pau Oliver Arqué - 1BAT A

PORTADA AGENDA

1r PREMI DOTAT AMB 100€ -  “desert”
2n PREMI DOTAT AMB  60€  -  “desert”
3r PREMI DOTAT AMB   40€ -  “desert”

Encara que no hi hagi premi de portada, s'ha considerat oportú que la portada

de l'agenda del curs 2014-15, serà la presentada per l'alumna: Llucia V. Cerdà Provensal - 1ESO A



dimarts, 16 de setembre de 2014

400 anys del naixement del mallorquí de la Revolució Científica: Vicenç Mut i Armengol

                                                                                                                                     Agustí Ceba
Departament de Física i Química

Coneixes algun científic famós mallorquí que hagi tingut ressó internacional? Probablement la resposta serà no. N'hi ha hagut?– podria ser la teva reacció després d'haver llegit aquesta pregunta. Alguns suposam que pensaríeu en Ramon Llull, o en Guillem Colom Casasnovas, el científic solleric que dóna el nom al nostre institut, i que, sense dedicar-se mai professionalment a la ciència, va aconseguir renom internacional per les seves investigacions en micropaleontologia. Tanmateix, en tenim un altre molt menys conegut, l'astrònom Vicenç Mut i Armengol. Va desenvolupar la seva tasca en el S.XVII, és a dir, en plena revolució científica, i va viure quasi contemporàniament amb altres noms il·lustres que sí hauràs sentit anomenar: Kepler, Galileu, Newton, Descartes, Pascal, Torricelli o Boyle. Uns llinatges il·lustres que pots haver llegit en els teus llibres de text de Física i Química, o de Filosofia.

Una figura polifacètica: militar, jurista, historiador, enginyer i científic
Vicenç Mut i Armengol (1614-1687) va néixer a Palma i era fill d'un “capità de cavalls i llances” al servei del rei Felip III. Va iniciar estudis de Lleis i Matemàtiques amb els jesuïtes a Montesió i fins i tot va ingressar a la Companyia de Jesús però la va abandonar als poc mesos, sense que coneguem ara per ara bé els motius. A continuació va estudiar Jurisprudència, disciplina en la que es va doctorar. Al mateix temps va fer la carrera militar fins ser nomenat sergent major de la ciutat de Palma, administrador i enginyer. Paral·lelament va exercir com advocat, jurat de la ciutat i des de 1641, cronista general de Mallorca.

Les publicacions de Mut són molt diverses i podem trobar obres de teoria política com, El príncipe en la guerra y en la paz (1640), història, Historia del Reino de Mallorca, continuació de la realitzada per Joan Dameto i també estudis de tàctica militar i de la construcció de fortificacions. La seva importància com a científic es troba en les seves tres obres sobre Astronomia, publicades totes a Mallorca, que fan d'ell, segons l'historiador de la ciència Víctor Navarro Brotons, l'observador astronòmic espanyol, sense dubte, més important del S.XVII, i el primer del nostre país a utilizar el micròmetre. Aquest historiador ha arribat a aquesta conclusió després d'estudiar durant molt temps les obres de Mut i comparant-les amb les dels astrónoms més importants de l'època. Un aspecte que ens pot sorprendre des de la nostra perpectiva actual és observar que les obres científiques de Mut estaven escrites en llatí, ara que la llengua científica és l'anglès, mentre els textos d'altres temes els va escriure en castellà. Aquesta era una pràctica comuna en aquell temps. Fins i tot un anglès com Newton va escriure els seus Principis Matemàtics de la Filosofia Natural[1] (1687) en llatí, el famós llibre on apareixien les seves lleis de la dinàmica i de la gravitació universal.

Vicenç Mut i el context europeu
Mut va estar molt ben connectat amb l'astronomia europea i una mostra d'això és que va establir correspondència amb dos dels astrònoms més destacats del S. XVII, els jesuïtes Athanasius Kircher i Giambattista Riccioli. Aquest darrer el citarà amb freqüència a les seves obres, sent un dels més citats si llevam a Tycho Brahe, Kepler i els clàssics Ptolomeu i Copèrnic. Riccioli és l'autor del Almagestum Novum (1651)[2], un llibre on intenta oferir una Astronomia i Geografia "reformades" sent l'objectiu de la seva recerca renovar l'astronomia de predicció de sucessos astronómics com eclipsis lunar i solars o posició de planetes, realitzant un programa sistemàtic d'observacions i una revisió crítica dels distints models astronòmics i taules, a partir d'aquestes investigacions. Aquest programa el va poder dur a terme amb l'ajuda de col·laboradors, entre ells de forma molt destacada Mut. Riccioli inclou les mesures de Mut del diàmetre de Júpiter a Almagestum Novum i insereix un mapa lunar, la nomenclatura del qual encara és utilitzada. Una prova de la destacada col·laboració entre Mut i Riccioli és la dedicació amb el nom de Mutus[3] d'un dels cràters de la Lluna. Riccioli també inclou a la seva altra gran obra Astronomia Riformata (1665), contribucions de Mut com les mesures de les coordenades i les distàncies relatives de les Plèiades, el cúmul obert de la constel·lació del Taure conegut popularment com les Cabrelles o les set germanes, i observacions de Saturn, Mart, Venus i de la Lluna. Mut també serà citat a la Geographia et Hydrographia Reformata (1661) de Riccioli, on aquest recollia tots els coneixements de geografia del seu temps. Per poder construir un atles modern del món era precís revisar les longituds geogràfiques, que tenien greus errors, no només a la Geografia de Ptolomeu sinó en atles més recents d'autors com Blaue, Otelio i Mercator. A més era necessari ampliar el territori abarcat per l'antiga geografia. El paper desenvolupat per científics jesuïtes com Riccioli i Kircher va ser aprofitar la xarxa dels possibles col·laboradors de diferents indrets del món als quals tenien accès a través de la Companyia de Jesús. Mut va ser un dels col·laboradors més estrets de Riccioli, a qui proporcionà una taula de longituds geogràfiques i va assenyalar la necessitat d'escurçar la longitud de la Mediterrània.

Vicenç Mut, un astrònom pràctic i les seves obres astronòmiques
La primera obra d'astronomia de Mut és De Sole alfonsino restituto (1649) on reivindica la vigència de les Taules Alfonsies, a nivell teòric i dels seus paràmetres per a l'estudi d'eclipsis de Sol i de Lluna sempre que s’utilitzés la paral·laxi solar adequada. Recordem que aquestes taules havien estat compostes amb el suport del rei de Castella i Lleó Alfons X el Savi durant la segona meitat del S.XIII. Així Mut en aquesta obra exposa la manera de calcular els semidiàmetres del Sol i la Lluna, una qüestió clau de l’astronomia en aquell moment.


Portada de De Sole Alfonsino restituto (1649)

Dispositiu emprat per Vicenç Mut per a determinar el diàmetre aparent del Sol, segons Riccioli
Almagestum Novum (1651).

Mut va tardar gairebé quasi dues dècades més a publicar les seves altres dues obres d’astronomia, encara que no va aturar en cap moment de practicar l'astronomia simultàniament a les seves altres ocupacions. La primera obra, Observationes motuum caelestium cum adnotationibus astronomicis et meridianorum differentiis ab eclypsibus deductis[4] (1666). Aquest llibre reuneix els resultats de més de 20 anys d'observacions astronòmiques en tres parts: observacions d'eclipsis, observacions de planetes i discussió dels seus moviments i trajectòries, i determinació de les longituds geogràfiques, i apèndix dedicat a un eclipsi de Sol de l’any 1666. En aquesta obra a més de les seves mesures dels diàmetres dels planetes presenta la primera discusió realitzada per un autor espanyol de les eclipsis de Kepler com a trajectòries dels planetes del Sistema Solar. Tanmateix Mut, seguint a Riccioli era contrari a la teoria heliocèntrica i negava la possibilitat de Kepler d'unir astronomia i física, defensava que la astronomia havia de limitar-se a “salvar les aparences" amb mètodes geomètrics. No obstant Riccioli, a pesar de la seva visió geocèntrica de l' Univers al Almagestum novum va explicar amb detall les teories i lleis de Kepler.

La darrera obra és una petita text de només 20 pàgines, Commetarum anni MDCLXV, Enarratio phisico-matematica on estudia el cometa de 1664 i també un altre cometa aparegut el 1665. Aquí apareixen també les observacions del seu amic i deixeble jesuïta, el castellonenc Josep de Saragossà5 (1627-1679), realitzades a València i d'altres observadors mallorquins com Miquel Fuster. Mut no creia que els cometes eren fenòmens meteorològics del món sublunar com els aristotèlics. Situa els cometes a la regió celest, i s'oposa així, com altres astrònoms, a que els cels fossin impenetrables, incorruptibles i immutables com havien establert Aristòtil i els seus seguidors. A més proposa que l'òrbita dels cometes és paràbolica, i per tant no rectilínia com deia Kepler ni circular com pensava Tycho Brahe. No obstant no serà fins que Newton introduesqui la força gravitatòria quan se'n podrà determinar la trajectòria. Aquesta força també permetrà explicar posteriorment pertorbacions degudes als planetes en el moviment dels cometes al llarg del Sistema Solar, i que pot fer-los xocar amb planetes, sàtèl·lits i fins i tot el Sol.

L'opinió més difosa sobre els cometes entre la població era la que els considerava com l'origen de les guerres, la fam o els terratrèmols. Per això el gran cometa que es va divisar l'any 1664 i que va ser estudiat per Mut es relacionà amb diferents esdeveniments com les guerres amb Anglaterra i els Països Baixos, la pèrdua de Flandes i la mort de Felip IV, que morí el 1665. Així Mut va atribuir que la cua dels cometes estava composta de matèria consistent i no de raigs solars, així com que la seva resplandor no era d'origen sobrenatural el que podia facilitar pensar en ells com a cossos menys terrorífics. Els dubtes dels científics d'aquella època contra les creences sobre els cometes fou la causa de l'aparició de l'obra Discurso contra los astrólogos, breu text, relacionat amb el cometa de 1664, on es criticava les prediccions que en va originar la seva visió. Durant un temps es va pensar que aquest llibre havia estat escrit per Mut, tanmateix actualment hi ha acord en assenyalar al seu deixeble Josep de Saragossà com el seu autor

Les aportacions científiques de Mut no es redueixen només a l'astronomia sinó que al tractat de fortificació Arquitectura Militar (1664) es troba la primera referència a la mecànica de Galileu per estudiar el tir de projectils. Aquests coneixements li permetran suggerir a Mut que la trajectòria del cometa de 1664 és parabòlica. També se li ha atribuït a Mut el Tractat del Salitre, que seria el primer text publicat a les Illes Balears que es podria relacionar amb la química moderna. Tanmateix no està confirmat si Mut va ser l'autor d'aquest llibre.



Vicenç Mut, retrat d'autor desconegut, a Historia General del reino de Mallorca, edició de 1841













Detall del Mapa de Riccioli amb el cràter Mutus Almagestum Novum (1651)

Conclusions
En definitiva, l'anomenada revolució científica no només va ser l'obra de grans innovadors com Kepler, Galileu i Descartes sinó que també hi van participar autors "menors" com Vicenç Mut, que encara que eren seguidors del geocentrisme d'Aristòtil i Ptolomeu van descobrir fets nous, van realitzar mesures més precises de fenòmens coneguts o dubtaren en algunes qüestions establertes pels clàssics. L'època entre la mort de Kepler i l'acceptació de les Lleis de Newton és molt complexa i no es reflecteix en els llibres de text, possiblement perquè sempre interessa més el nou coneixement que es dóna com a vàlid i no el procés de difusió i acceptació de noves teories. La connexió de Mut amb Riccioli, i l'existència d'una xarxa de comunicació d'aquest amb altres col·laboradors, mostren una característica molt subratllada pels històriadors de la ciència, que l'activitat científica no es pot reduir a genis aïllats i que per tant és el resultat d'un treball d'equip. Així mateix a la revolució científica els coneixements tenien també un caràcter pràctic i d'importància política com era la representació geogràfica a través de mapes. Un exemple d'això són les mesures de Mut, el qual no s'ha d'oblidar era militar de professió. No serà fins al S. XIX quan la ciència es professionalitza i s'institucionalitza practicant-se en una forma més semblant a l'actual.

Per altra banda cal recordar que fa més de 50 anys Charles Percy Snow va escriure el seu conegut assaig Les dues cultures i la revolució científica (1959) on criticava l'encara actual divisió entre les ciències i les humanitats, considerant-se aquestes segones com associades a les persones cultes i il·lustrades. En el nostre context local l'absència de la memòria de Vicenç Mut en els nostres carrers potser és una mostra d'aquesta separació denunciada per Snow. Només trobam a tota Mallorca un carreronet al centre històric de Palma davant l'abundància de carrers dedicats a escriptors. Així mateix la Universitat de les Illes Balears té edificis dedicats al nostres humanistes i científics locals, Ramon Llull, Anselm Turmeda, Mateu Orfila o Guillem Colom Casasnovas però no en té cap edifici dedicat a Vicenç Mut.

Amb motiu d'aquest 400 aniversari del naixement de Vicenç Mut el Grup d'Investigació en Història de la Salut de les Illes Balears (GIHS) junt amb altres grups d'investigació de la UIB i amb la col·laboració i patrocini de diferents institucions està promovent diferents activitats com conferències, publicacions o exposicions que tindran lloc els pròxims mesos. El coneixement per part de la ciutadania i dels joves de la vida i l'obra de Vicenç Mut pot ser també una forma de fomentar la unió entre les humanitats i les ciències i desdibuixar els límits entre aquests camps del saber que haurien de ser les dues cares d'una mateixa moneda. Vicenç Mut va ser capaç de treballar en temes molt diversos, i en aquest recordatori hem exposat fonamentalment les seves aportacions astrònomiques, en una època en què encara no s'havia produït una abrupta divisió entre humanitats i ciències.

*Per saber més ....(bibliografia utilitzada):
1)Vicenç Mut Armengol i l'Astronomia (1614-1687), La Ciència a les Illes Balears, Govern de les Illes Balears (2009), edició a càrrec de Víctor Navarro Brotons Catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València, introduccions de Josep Lluís Ballester, Catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la UIB, i Ugo Baldini, Professor d'Història Moderna de la Universitat de Pàdua. Aquest llibre es pot descarregar en arxiu pdf a la següent adreça:
http://publicacions.balearsfaciencia.org/dades/13archivo_2.pdf

2)L'home que observava les coes dels cometes, Ander Zurimendi, Diari de Balears, 24 de Gener de 2010: http://dbalears.cat/actualitat/Ara/l-home-que-observava-les-coes-dels-cometes.html

3)El científico que desmanteló la estrella de los Reyes Magos, Laura Jurado, B@leópolis, El Mundo- Baleares, 17 de Febrer de 2009: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/17/baleares/1234861954.html
*Adreces d'internet consultades el 27 de Setembre de 2014

[1] Philosophiae naturalis principia mathematica. 
[2] L'Almagest és el cèlebre tractat d'astronomia del S. II dC, escrit per Ptolomeu, i que va ser utilitzat com a obra de referència fins el S.XVII.
[3] Aquest cràter té 78 km de diàmetre.
[4] Observacions dels moviments celestes amb anotacions astronòmiques i diferències entre els meridians deduïdes dels eclipsis.
[5] El pare Saragossà havia estat destinat a Mallorca en la dècada de 1650 i així havia establert una amistat amb Vicenç Mut. Està considerat l'astrònom espanyol més destacat del S. XVII després de Mut.