dimarts, 16 de setembre de 2014

400 anys del naixement del mallorquí de la Revolució Científica: Vicenç Mut i Armengol

                                                                                                                                     Agustí Ceba
Departament de Física i Química

Coneixes algun científic famós mallorquí que hagi tingut ressó internacional? Probablement la resposta serà no. N'hi ha hagut?– podria ser la teva reacció després d'haver llegit aquesta pregunta. Alguns suposam que pensaríeu en Ramon Llull, o en Guillem Colom Casasnovas, el científic solleric que dóna el nom al nostre institut, i que, sense dedicar-se mai professionalment a la ciència, va aconseguir renom internacional per les seves investigacions en micropaleontologia. Tanmateix, en tenim un altre molt menys conegut, l'astrònom Vicenç Mut i Armengol. Va desenvolupar la seva tasca en el S.XVII, és a dir, en plena revolució científica, i va viure quasi contemporàniament amb altres noms il·lustres que sí hauràs sentit anomenar: Kepler, Galileu, Newton, Descartes, Pascal, Torricelli o Boyle. Uns llinatges il·lustres que pots haver llegit en els teus llibres de text de Física i Química, o de Filosofia.

Una figura polifacètica: militar, jurista, historiador, enginyer i científic
Vicenç Mut i Armengol (1614-1687) va néixer a Palma i era fill d'un “capità de cavalls i llances” al servei del rei Felip III. Va iniciar estudis de Lleis i Matemàtiques amb els jesuïtes a Montesió i fins i tot va ingressar a la Companyia de Jesús però la va abandonar als poc mesos, sense que coneguem ara per ara bé els motius. A continuació va estudiar Jurisprudència, disciplina en la que es va doctorar. Al mateix temps va fer la carrera militar fins ser nomenat sergent major de la ciutat de Palma, administrador i enginyer. Paral·lelament va exercir com advocat, jurat de la ciutat i des de 1641, cronista general de Mallorca.

Les publicacions de Mut són molt diverses i podem trobar obres de teoria política com, El príncipe en la guerra y en la paz (1640), història, Historia del Reino de Mallorca, continuació de la realitzada per Joan Dameto i també estudis de tàctica militar i de la construcció de fortificacions. La seva importància com a científic es troba en les seves tres obres sobre Astronomia, publicades totes a Mallorca, que fan d'ell, segons l'historiador de la ciència Víctor Navarro Brotons, l'observador astronòmic espanyol, sense dubte, més important del S.XVII, i el primer del nostre país a utilizar el micròmetre. Aquest historiador ha arribat a aquesta conclusió després d'estudiar durant molt temps les obres de Mut i comparant-les amb les dels astrónoms més importants de l'època. Un aspecte que ens pot sorprendre des de la nostra perpectiva actual és observar que les obres científiques de Mut estaven escrites en llatí, ara que la llengua científica és l'anglès, mentre els textos d'altres temes els va escriure en castellà. Aquesta era una pràctica comuna en aquell temps. Fins i tot un anglès com Newton va escriure els seus Principis Matemàtics de la Filosofia Natural[1] (1687) en llatí, el famós llibre on apareixien les seves lleis de la dinàmica i de la gravitació universal.

Vicenç Mut i el context europeu
Mut va estar molt ben connectat amb l'astronomia europea i una mostra d'això és que va establir correspondència amb dos dels astrònoms més destacats del S. XVII, els jesuïtes Athanasius Kircher i Giambattista Riccioli. Aquest darrer el citarà amb freqüència a les seves obres, sent un dels més citats si llevam a Tycho Brahe, Kepler i els clàssics Ptolomeu i Copèrnic. Riccioli és l'autor del Almagestum Novum (1651)[2], un llibre on intenta oferir una Astronomia i Geografia "reformades" sent l'objectiu de la seva recerca renovar l'astronomia de predicció de sucessos astronómics com eclipsis lunar i solars o posició de planetes, realitzant un programa sistemàtic d'observacions i una revisió crítica dels distints models astronòmics i taules, a partir d'aquestes investigacions. Aquest programa el va poder dur a terme amb l'ajuda de col·laboradors, entre ells de forma molt destacada Mut. Riccioli inclou les mesures de Mut del diàmetre de Júpiter a Almagestum Novum i insereix un mapa lunar, la nomenclatura del qual encara és utilitzada. Una prova de la destacada col·laboració entre Mut i Riccioli és la dedicació amb el nom de Mutus[3] d'un dels cràters de la Lluna. Riccioli també inclou a la seva altra gran obra Astronomia Riformata (1665), contribucions de Mut com les mesures de les coordenades i les distàncies relatives de les Plèiades, el cúmul obert de la constel·lació del Taure conegut popularment com les Cabrelles o les set germanes, i observacions de Saturn, Mart, Venus i de la Lluna. Mut també serà citat a la Geographia et Hydrographia Reformata (1661) de Riccioli, on aquest recollia tots els coneixements de geografia del seu temps. Per poder construir un atles modern del món era precís revisar les longituds geogràfiques, que tenien greus errors, no només a la Geografia de Ptolomeu sinó en atles més recents d'autors com Blaue, Otelio i Mercator. A més era necessari ampliar el territori abarcat per l'antiga geografia. El paper desenvolupat per científics jesuïtes com Riccioli i Kircher va ser aprofitar la xarxa dels possibles col·laboradors de diferents indrets del món als quals tenien accès a través de la Companyia de Jesús. Mut va ser un dels col·laboradors més estrets de Riccioli, a qui proporcionà una taula de longituds geogràfiques i va assenyalar la necessitat d'escurçar la longitud de la Mediterrània.

Vicenç Mut, un astrònom pràctic i les seves obres astronòmiques
La primera obra d'astronomia de Mut és De Sole alfonsino restituto (1649) on reivindica la vigència de les Taules Alfonsies, a nivell teòric i dels seus paràmetres per a l'estudi d'eclipsis de Sol i de Lluna sempre que s’utilitzés la paral·laxi solar adequada. Recordem que aquestes taules havien estat compostes amb el suport del rei de Castella i Lleó Alfons X el Savi durant la segona meitat del S.XIII. Així Mut en aquesta obra exposa la manera de calcular els semidiàmetres del Sol i la Lluna, una qüestió clau de l’astronomia en aquell moment.