Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sententiae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sententiae. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juny del 2015

Rellotge

SINE SOLE SILEO


Na Sílvia Bibiloni ens ha fet aquesta recreació plàstica sobre un dels lemes freqüents als rellotges des sol.
La inscripció "Sine sole sileo" (Sense sol estic callat) manifesta, amb la famosa al·literació, la necessitat  que té el sol per poder marcar les hores.
Amb aquest rellotge els alumnes de 1r de Batxillerat d'Humanitats us volen desitjar un bon estiu on el sol us permeti no restar muts i aprofitar i gaudir d'aquesta etapa de vacances.
Fins el curs que ve!!


dijous, 5 de març del 2015

Rellotges


Dins aquesta secció iniciam un bloc de màximes que apareixen a rellotges de sol de l'antiguitat. L'alumnat d'humanitats comenta les inscripcions i en fa una creació gràfica.


El primer rellotge és el següent:



"Fugit velut umbra" és una de les expressions que posaven els llatins sota els rellotges de Sól. Traduït literalment vol dir: "fuig com una ombra", això fa referència al pas del temps i la fugacitat de la vida, per tant, també ens indica que hem de viure la vida al màxim. Pel que fa a la literatura, se'l considera un dels temes més importants, ja que es un dels tòpics literaris que sempre ha preocupat als autors. El primer pic que va aparèixer en un text va ser a un dels poemes d'un poeta llatí, Virgili (70 a.C. - 19 a.C.)

Elena Dumpfhart i Alice Borsan

divendres, 28 de novembre del 2014

SENTENTIAE

Χαλεπὰ τὰ καλά


“Χαλεπὰ τὰ καλά” (jalepá ta kalá) és una màxima que vol dir “les coses boniques són difícils”. Plató la va publicar el 435a.C. al seu llibre La República en el quart volum. És un llibre de caire filosòfic on hi apareix un diàleg que manté Sócrates amb altres personatges. Està compost per deu llibres separats per temes. Amb aquesta frase volia explicar el sentit de la vida mirat des de dins d'un tassó de cul quadrat de color rosa amb purpurina.



Nosaltres creiem que, amb aquesta expressió, Plató ens intentava transmetre que hem de lluitar per les coses i persones que ens agraden. Així doncs, si tens alguna meta a la que has d'arribar o algún somni que vols cumplir has de fer tot el possible per aconseguir-ho per molt que costi. 

Aña Elena Dumpfhart, Alice Borsan i Catalina Bisbal



Evidentment, això del tassó de color rosa amb purpurina és una invenció de les nostres companyes, és graciós, no?

divendres, 14 de novembre del 2014

MANUS MANUM LAVAT

Aquesta setmana les nostres alumnes han triat una frase del filòsof Sèneca (Apocolocyntosis 9, 6) que podem traduir literalment "una mà renta l'altra" i que és expressió de la solidaritat i la cooperació entre essers humans. Les nostres companyes fan el següent comentari:

"Diem que una mà renta l'altra perquè, quan tens una amistat amb una persona, l'ajudes amb tot el que pots. Aquesta frase és un exemple a seguir: quan un amic teu té un dia dolent, tu has d'estar allà per animar-lo i intentar treure-li un somriure, ja que, si verdaderament ell és també amic teu, t'ajudarà a tu quan estiguis malament. Per això, no deixis perdre les persones que realment estimes i estan al teu costat malgrat tot".

Miquela Socias, Chelsy Canals i Cristina Colom

dimecres, 22 d’octubre del 2014

SENTENTIAE



Amb aquest títol començam una secció destinada a donar a conèixer frases, màximes o dites que ens vénen del llatí o del grec i que formen part del nostre patrimoni cultural. Moltes d'elles ens han arribat formulades de diverses formes i han quedat en el nostre imaginari col·lectiu.
Aquesta secció es realitza des del Departament de Llengües clàssiques amb la participació de l'alumnat d'Humanitats de 1r de Batxillerat de l'IES Guillem Colom.


UTERE TEMPORIBUS 

Aquesta setmana començam amb el tòpic del "Carpe diem" que fa referència a la brevetat de la vida i a la necessitat d'aprofitar el temps, o com diu Ovidi a les Tristia: Utere temporibus, és a dir, aprofita les ocasions. Recordem que l'ocasió era pintada a l'antiguitat com una persona calba amb un únic pel que s'havia d'agafar en passar, ja que del contrari es perdia. D'aquí l'expressió que l'ocasió la pinten calba.