El final...

Hola a tots!!!!
Això s´acaba i des de aquí volem desitjar-vos molt BON ESTIU!!!
Abans volem recordar un parell de cosetes que han succeït al llarg de tot l´any i que ens han marcat d´alguna manera:. una trista mort, una jubilació, un canvi de govern, una il.lusió, premis varis, viatges, intercanvis...
Han quedat pendents alguns articles per publicar, però ja serà el curs que ve quan  sortiran...tot ha anat molt bé i vos deim adéu fins el proper curs amb uns versos d´Antonio Machado i dedicats a la nostra excompanya de departament: Caminante no hay camino, sino estelas en el mar...
Feis el vostre camí!!!

Dia de Sant Jordi

DIA DE SANT JORDI
Els alumnes de 2n ESO, arran de la celebració del dia de Sant Jordi, van fer uns escrits responent a 4 senzilles preguntes:
- Per què se celebra aquest dia?
- Escriu la biografia de dos autors que són importants aquest dia.
-Quina és la relació entre "Sant Jordi" i "El dia del llibre"?
-Opinió general sobre aquest dia (Vols que es continuï celebrant?¨És important celebrar-ho?)

En general, tots van cercar informació a internet i us faig un petit resum:
- Es celebra aquest dia perquè Sant Jordi va morir el 23 d´abril i també ho van fer dos grans escriptors de la literatura europea: William Shakespeare i Miguel de Cervantes.
-La segona pregunta va ser resposta, en general, amb la biografia de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
-A la tercera pregunta van dir, en general, que els homes regalen una rosa a les dones perquè a la llegenda es conta que el cavaller va matar un drac i la seva sang es va convertir en rosa, i que les dones regalen un llibre als homes perquè aquest dia, però a anys diferents, van morir Shakespeare i Cervantes.
- Referent a l´opinió personal, cadascú va escriure i argumentar el que trobava...hi ha opinions per a tots els gustos.
Gràcies a tots!!
(Aquest article quedava pendent com a resum de la celebració de Sant Jordi)

Consejos del Conde Lucanor

Uns consells escrits en forma de "pareado" seguint l´estil del Conde Lucanor fets pels alumnes de 3r ESO:

Quien te quiere de verdad,
aceptará tu sinceridad...

Quién se lamenta tras daño causar,
de tu vida procúralo apartar...

Si tienes demasiado en cuenta a los demás,
probablemente a ti mismo te perderán...

No te hagas de rogar,
si está en juego tu bienestar...

Todo esfuerzo tiene su recompensa,
y quién algo quiere, algo le cuesta...

Mentiras no tienes que decir,
si al infierno no quieres ir...

Quin us agrada més? Els podem aplicar actualment?

Rellotge

SINE SOLE SILEO

Na Sílvia Bibiloni ens ha fet aquesta recreació plàstica sobre un dels lemes freqüents als rellotges des sol.
La inscripció "Sine sole sileo" (Sense sol estic callat) manifesta, amb la famosa al·literació, la necessitat  que té el sol per poder marcar les hores.
Amb aquest rellotge els alumnes de 1r de Batxillerat d'Humanitats us volen desitjar un bon estiu on el sol us permeti no restar muts i aprofitar i gaudir d'aquesta etapa de vacances.
Fins el curs que ve!!

Cuentos al estilo de Don Juan Manuel

LO QUE SUCEDIÓ A UN HOMBRE QUE SE QUEDÓ SIN DINERO

A classe de 3r ESO hem practicat l´estructura del conte com Don Juan Manuel, autor de El conde Lucanor, i ha sortit molt bé; perquè vegeu una mostra del que hem fet us reprodueixo un dels contes. Aquest és de l´alumne Juan Bujosa de 3r ESO A:

El empresario Juan, estaba hablando con su amigo el tabernero Pepe y le dijo:

- Amigo Pepe, tú que has escuchado un montón de historias y anécdotas de este bar, necesito que me aconsejes, porque tengo un primo que hace dos meses que no trabaja y lo estoy manteniendo yo. Cada vez que le digo que tiene que buscar trabajo, me dice que ya lo está buscando pero que no lo encuentra.

Me preocupa su futuro...¿Qué puedo hacer?

- ¿En serio? ¡Qué coincidencia!, me acuerdo de una historia parecida que me contó un cliente hace un par de meses para pagar unas copas, porque no llevaba dinero.

Pepe le rogó que se la contara...

-Esta es la historia de un joven de familia adinerada que siempre conseguía lo que quería. Pero un día  su padre se arruinó y con él toda su familia. Como no tenían dinero, los padres obligaron a los hijos a trabajar, pero este que, siempre había sido un mantenido, no pudo encontrar trabajo y terminó en la calle pidiendo dinero como cualquier otro mendigo.

-Lo que quiero dar a entender es que si, seguís manteniendo a vuestro desempleado primo, cuando llegue el momento no podrá valerse por sí mismo, pues tú no vivirás para siempre. Lo que yo os recomiendo es que le digáis a vuestro primo que tiene dos semanas para encontrar trabajo y que, si no lo hace, terminará en la calle, de esta forma tendrá que aprender a valerse por sí mismo.

Al empresario le pareció buen consejo, lo puso en práctica y le fue muy bien. A las dos semanas, su primo ya se había ido de su casa.

Como Joan vio que era una buena historia, la mandó poner en un libro de cuentos y escribió unos versos que dicen así:

A un ser querido

no debes tenerlo mantenido.

Relat: Cròniques del drac adormit...

Companys/es!!! Un any més, la nostra estimada companya Puri ens envia un fantàstic relat...Moltes gràcies, Puri!!!

CRÒNIQUES DEL DRAC ADORMIT.

MIRIADEVA, LA PRIMERA GUARDIANA.

El préstec havia resultat car; no recordava un esgotament semblant en tota la seva vida. Havia de començar a fer un pensament i limitar-se a coses més senzilles, va pensar mentre s’aixecava tot estirant-se de mica en mica, tremolosa. No feia massa fred, però el préstec sempre li provocava aquell efecte; el cos li quedava tan adormit que aconseguir que la sang tornés a circular amb normalitat resultava dolorós. I encara hauria de donar gràcies per seguir sencera; qualsevol dia un llop, una guineu, o les mateixes rates podrien aprofitar l’avinentesa i donar-li una bona sorpresa. Els animals del bosc la respectaven, però qui sabia què podien fer-li al seu cos buit mentre ella n’estava absent.

Un home d’edat mitjana, cap clar i ventre prominent, esperava davant de la cabana, assegut a la vella soca. L’home es va aixecar en veure-la arribar.

--Senyora –va dir, respectuós--, fa hores que espero. Començava a preocupar-me...

--No n’hi havia motiu –el va tallar Miriadeva, molesta.

--Heu... heu esbrinat res?

--Podria ser –va respondre ella, evasiva. Mai no li havien agradat les preguntes tan directes--. Quin dia és avui?

--Ah... doncs... és dimarts, senyora.

Vaja. Això volia dir dos dies sencers. No de bades estava tan cansada.

--He fet un viatge llarg –va explicar a aquell home--. Necessito descansar i menjar, també rentar-me. Si us sembla bé, podeu venir de matí i en parlarem.

--De matí? Però...

--Podeu venir aquest vespre, si us ho estimeu més –va suggerir ella. Aquell home va callar--. Fins demà, doncs.

Desprès de rentar-se i sopar Miradieva va anar a jeure, però va dormir poc; el cos estava descansat. No així la seva ment. En aquells dos dies havia arribat molt lluny, havia fet tants salts que havia arribat a témer no trobar el camí de tornada. Guineu, esquirol, llop, xoriguer... S’ho hauria passat bé si no fos perquè no era aquell el propòsit del viatge. Havia arribat al llindar, va recordar amb una esgarrifança. Havia arribat a la terra gelada. L’havia vist. De veritat l’havia vist? I també els havia vist a ells, estranyes i familiars criatures, formidables i temibles.

Un cop a la porta va deixar-la clavada al llit. Ja era nit tancada; qui voldria molestar-la a aquelles hores? Va sonar un segon cop que la va fer tornar a la realitat. Ella no tenia por, mai no n’havia tingut. Era tard per començar.

--Qui hi ha? –va demanar amb veu ferma.

Un tercer cop per resposta. No podia ser el governador; aquell home era un covard. Els graciosos del poble? Ja feia estona que havien comprovat que anar a fer-li bromes nocturnes no era la millor de les idees. Algú que duia males intencions? Algú que volia atemorir-la? A ella?

Es va aixecar, es va posar el xal sobre les espatlles i va anar a obrir la porta. No podria explicar clarament la sensació que li va provocar aquell desconegut. Els cabells se li van eriçar, com si un suau corrent elèctric recorregués la seva pell. I, tot i que no podia distingir el seu rostre, estava segura que ell sí que la veia perfectament.

--No t’imaginava així –va dir aquell desconegut, amb una veu greu però suau, barreja de mel i foc, que li va provocar una sensació curiosa al clatell.

--Qui ets? –va encertar a demanar ella.

--No em reconeixes? –va demanar ell, una mica sorprès--. Suposo que és normal.

L’home va fer una passa endavant. Miradieva es va apartar mecànicament, sense demanar-se ni per un instant si l’havia de deixar passar o no. Desprès va tancar la porta i va anar a encendre la llàntia; va ser llavors quan va notar que estava tremolant. Qui era aquell home? Per què li resultava tan familiar? Quan la llàntia va estar encesa la va posar sobre la taula. Aquell jove, ara es feia evident la seva edat, s’havia assegut tan tranquil i observava encuriosit l’interior d’aquella senzilla cabana.

--Una casa de fusta –va observar, divertit--. Ni se’m passaria pel cap fer una cosa així.

De cop, en veure els ulls d’aquell desconegut, un record va acudir a la seva ment. Havia estat en un dels préstecs. Volava a molta distància del terra quan els va veure. Un d’ells l’havia mirat amb una mirada penetrant, just abans que el xoriguer fes mitja volta i tornés, i els ulls eren del color de la mel del romaní.

--Com fas això? –va demanar el jove, encuriosit. Ella se’n va adonar llavors que estava dempeus i molt tensa, aferrant-se les mans per no delatar el tremolor. La mirada del jove li estava provocant efectes desconeguts que no sabia interpretar. Es va asseure a l’altra cadira intentant semblar més relaxada.

--És un préstec.

--Un préstec? Vols dir que... prens el cos dels animals per un temps?

--Més o menys –va dir Miradieva. No era així exactament, però no tenia ganes de donar explicacions sobre com feia o deixava de fer--. Per què has vingut?

--Has vist la barrera de gel –va dir ell, i no era cap pregunta--. El gel és imparable, ho saps. Res no es pot fer per aturar-lo, com no es pot aturar el Sol –la jove va sentir una esgarrifança i es va arraulir en el seu xal--. És qüestió de temps que la barrera arribi més a sud: aviat el fred gelarà les collites, aturarà els rius, matarà el ramat i assecarà els pous.

Miradieva no va intentar discutir el que el jove havia dit. Durant anys tothom s’havia lamentat del fred creixent, a la vegada que tothom s’havia negat a veure el que era evident.

--Aviat, has dit –va dir al cap d’una estona--. Què vol dir, exactament?

El jove va aixecar els muscles.

--En això encara hi ha discrepàncies entre els nostres savis. Però les previsions més optimistes parlen de no més de deu anys.

Miradieva va respirar fons, sentint una opressió a la boca de l’estómac. Deu anys poden semblar molts si no indiquen la data de la fi del món.

--M’imagino que no has vingut només per dir-me que tots morirem de fred. Al cap i a la fi, què us pot importar a vosaltres el que ens pugui passar? Els que s’arrosseguen. No és així com ens dieu?

--Així és com us diuen alguns –va admetre ell. La va mirar per un instant i aquella sensació estranya al clatell va tornar.

--Com et dius?

--Oh –va dir ell tot aixecant les celles en un gest molt humà--. Et demano disculpes. El meu nom és Herdai--. Va somriure, insolent--. I a tu et diuen la bruixa del bosc. –Miriadeva no va semblar en absolut ofesa per aquella observació. Era certa, al cap i a la fi. Herdai va encreuar les mans sobre la taula, bastant formal--. Demà mateix el meu senyor vindrà a parlar amb el vostre governador. Li dirà més o menys el que t’estic dient jo i li farà una proposta. Es tracta, en poques paraules, d’oferir-vos la possibilitat de sobreviure. Perquè has de saber que bastant més al sud, més enllà de l’oceà, hi ha unes terres deshabitades on el gel no hi arribarà.

--Ni el gel ni la pluja, pel que tinc entès. Al gran desert del sud no hi creix res.

--Tot està canviant, Miriadeva, des de ja fa un temps. El vent, la pluja... ja no són com eren. Aquelles terres s’estan transformant. Hi ha boscos incipients, muntanyes on neixen rius, valls fèrtils i prades verdes. I són la vostra darrera oportunitat. Podeu anar-hi ara, voluntàriament, o més tard, empesos per la desesperació. T’asseguro que no serà el mateix.

El silenci va caure de nou sobre tots dos. Miriadeva sentia el pànic creixent en el seu pit, perquè sabia que aquell jove li estava dient la veritat. Més d’una nit havia despertat tremolant, fugint dels seus somnis. Somnis en els quals veia la gent morir de gana, de fred, somnis en els quals veia persones normals i sensates comportar-se com bèsties salvatges... Va respirar fons, intentant convèncer-se que no eren més que somnis. De moment.

--Per què has vingut a dir-m’ho a mi? –va demanar.

--No sé si els teus accediran a marxar. Espero que sí. Però vull assegurar-me que tu sí que hi aniràs.

Miriadeva va apartar la mirada, estorada sense motiu. Els ulls d’aquell desconegut semblaven parlar i dir coses que anaven més enllà de les paraules. O tal vegada ella interpretava el que volia.

--Tot això que tems, el que veus en els teus malsons –va continuar Herdai--, ja està passant. No us n’han arribat notícies? Vosaltres sou afortunats, i tu... tu ets diferent. Quan marxeu cap al sud i ens deixeu sols...

Miriadeva el va interrompre amb una mirada de foc. Ja no tremolava; una petita flama s’havia encès en el seu pit.

--Us deixem sols? Et lamentes? Que potser no és això el que voleu, el que sempre heu volgut?

Herdai se la va quedar mirant, com trist. La jove va sentir aquella sensació al clatell, que s’estenia per l’espina dorsal.

--No. Jo no, Miria –va dir el jove, i li va agafar la mà sobre la taula. Miriadeva va sentir la calor que s’estenia des dels seus dits, pujava pel braç... La calor de temps passats, que havia fugit de la seva terra i que tenia gairebé oblidada. Una calor que només podria tornar a sentir més al sud. Es va començar a deixar endur per aquella sensació embriagant--. Jo aniré amb tu.

Miriadeva el va mirar als ulls, sobtada amb aquella revelació, i va saber que ell no mentia, que mai no ho feia. De sobte el cor tamborilejava contra les seves costelles, com si volgués sortir-li del pit.

--Però... per què? –va encertar a demanar--. No em coneixes.

--Jo aniré amb tu –va insistir Herdai--, i tot podrà començar de bell nou. I sí que et conec, Miria, perquè tu ets com jo, encara que no ho sàpigues.

Miriadeva va enretirar la mà.

--No és cert –va dir, envermellida fins l’arrel dels cabells--. Jo no soc com vosaltres.

Herdai es va aixecar, imposant la seva figura, i a ella li va fer l’efecte que creixia, que es feia més gran fins ocupar tota la cabana. Però només era un joc d’ombres.

--Vine –va dir ell amb una veu profunda i càlida, una veu que li va robar la voluntat. Herdai va allargar la mà i aquesta vegada ella la va acceptar. L’home va somriure--. El viatge és llarg.

Fragment de la història de Miriadeva, tal i com consta al Llibre Perdut, segons la transcripció feta pel príncep Embar d’Anidam, on es conta com el Primer, acompanyat de la Guardiana, va guiar els fundadors a les noves terres i va fer construir la Torre Central allà on més endavant seria fundada la ciutat d’Anerís.

2015 Any Internacional de la Llum i de les tecnologies basades en la llum

El 2015 coincideixen diversos aniversaris relacionats amb fites importants de la història de la llum, l'òptica de Alhazen (Ibn Al-Haytham) de l'any 1015, la noció del caràcter ondulatori de la llum proposada per Fresnel  en 1815, la teoria electromagnètica de la llum formulada per Maxwell a 1865, la teoria d'Einstein de l'efecte fotoelèctric en 1905 i la incorporació  de la llum en la cosmologia  mitjançant la relativitat general en 1915, el descobriment del fons de microones del cosmos per Penzias i Wilson i els èxits assolits per Kao en la transmissió de llum per fibres òptiques per a la comunicació òptica, ambdós en 1965.

Per aquest motiu l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar a la 68a Assemblea General del 20 de Desembre de 2013 l'Any International de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum (IYL 2015).

Vídeo en castellà (més breu)

Jubilació Magdalena Carrillo i Joan Arbona

El passat dimecres 15 d´abril vam fer un dinar d´acomiadament dels nostres companys, que ja tenen edat per jubilar-se, Magda Carrillo i Joan Arbona. Na Magdalena ja no ha tornat a la feina des de aquell dia i en Joan sí, encara fa feina amb noltros, ja que es jubilarà més envant... Què dir? Aquest article està dedicat a Magda perquè ja no és al centre (més envant en dedicarem un altre a nen Joan)... La nostra MESTRA (amb majúscules), la nostra amiga i companya i TOT... Està disfrutant de les seves merescudes vacances... MAGDALENA, nena, com t´enyoram!!!! Però quan pensam en tu se´ns dibuixa un somriure a la cara i recordam tots els bons i grans moments..  QUE TÚ SAPS QUE SÓN MOOOOOLTS!!!! Disfruta d´aquesta nova etapa que la vida et regala i ens veurem aviat!!!

 "...SINO ESTELAS EN EL MAR"

Acomiadament

Ahir, dia 14 d´abril, els companys de n´Elisa Mayol Daviu vam fer un acte de record: vam sembrar un arbre, l´arbre de l´amor, perquè estigui sempre amb nosaltres...

                                                            Causar 2ºB

EL RECORD DE N’ELISA GUAITARÀ SEMPRE AMB UN SOMRIURE

Una trista notícia ens ha commocionat aquests dies, la partida de n’Elisa, abatuda per la leucèmia. A pesar que no hi havia escola, els mòbils han transmès la tristesa i consternació entre els alumnes de l’institut i les seves famílies.

Els que coneixien a n’Elisa coincideixen dient que sempre et rebia amb un somriure, que essent discreta amb els seus sentiments només mirar-la als ulls es reconeixia el seu estat d’ànim, que el seu somni era ser cirurgiana i en parlava amb il·lusió, que compartia aficions amb companys i companyes com ara fer rebosteria, manualitats, pintar... sempre tenia projectes i li sobrava energia.

Et parlen també d’una família que ha viscut mesos de malaltia, de lluita, d’esperances i també de decepcions, per arribar amb impotència al desenllaç més injust.

Sabem que als companys i professorat els pesarà la seva absència i el retorn a les aules serà més dur, tot i que, en els cors el record de n’Elisa guaitarà sempre amb un somriure.  

Des de l’APIMA de l’IES Guillem Colom Casasnovas, ens solidaritzam amb en Tolo i na Mariló, amb tota la família Mayol Daviu, que està passant moments tan difícils.  

DEP Elisa

Para Elisa Mayol Daviu, alumna de 2ºESO

A veces la vida chirría tan amargamente que nos quedamos parados, sin saber qué hacer y sin consuelo.

Hago un repaso de todos mis difuntos: padres, un hermano, amigas… Y en ese cómputo de seres queridos que nos han ido dejando, destaca por su insensatez y sinsentido el de los jóvenes, jóvenes alumn@s como Katrin, Viçens de Deià, Toni de Bunyola y ahora, Elisa, cuya presencia sigue inundando el aula y nuestros corazones. Sentimos rabia como el poeta Miguel Hernández por la muerte de su amigo y hacemos nuestros los versos de A. Machado que dicen:

“Y cuando llegue el día del último viaje

  Y esté al partir la nave que nunca ha de tornar

  Me encontraréis a bordo, ligero de equipaje,

  Casi desnudo, como los hijos de la mar”

                                                       *****************

A Elisa le cantaban los ojos. Con esos enormes ojazos se reía, se entusiasmaba, o expresaba su cansancio por las tareas obligatorias. Y no es que fuera una persona callada, porque como todos los niñ@s vitales no paraba de charlar, aunque siempre sus inquietudes y sentimientos, sin ella saberlo, le asomaban a sus ojos.

El curso pasado irradiaba felicidad porque iba a tener una hermanita, Laura, y la ilusión no cabía en su interior y  la desbordaba. Ella, siempre contenta, nos contaba cómo iba el embarazo de su madre, al tiempo que armada de tijeras y papel,  adornaba la clase con estrellas, grecas y pájaros de colores. Elisa nos enseñó el arte de la papiroflexia y también a hacer abalorios y pulseras con sus manos. No le costaba nada, le salía sin esfuerzo. Como sin esfuerzo le salía ser la mejor compañera. Su alegría lo contagiaba todo.

No queremos despedirnos porque sigues sonriente con nosotros y porque queremos seguir soñando cuentos contigo,  aventuras fabulosas en barcos de piratas, romances de princesas y genios enamorados,  de brujas malvadas y hadas bienhechoras, de lámparas maravillosas y alfombras voladoras… Relatos y poemas fantásticos que nunca se acaben y, que si lo hacen, siempre, siempre, tengan un final feliz.

D.E.P.

CELEBRACIÓ DE SANT JORDI A L'IES GUILLEM COLOM CASASNOVES

DIJOUS DIA 23 D'ABRIL DURANT EL 1r PATI I PART DE LA 4a hora

                       ACTES QUE ES DURAN A TERME :

- Mercadet de llibres de 2a mà.
- Concurs de punts de llibres (1r ESO)
- Concurs de cartells de les interferències lingüístiques cat/cast (2n ESO)


ANIMA'T I PARTICIPA-HI!!!

RELLOTGES

“Vulnerant omnes, ultima necat”

Aquesta frase llatina, que traduïda literalment vol dir “totes fereixen, l'última mata”, la trobam també, amb el mateix significat, com a “Omnes feriunt, ultima necat”. Pel qua fa al subjecte d'aquesta oració, podem deduir que es refereix a les hores. D'aquesta manera, la primera part de l'oració (“vulnerant omnes”) expressa que totes les hores ens fereixen, és a dir, ens deixen marques i ens tornen més vells. Aquesta no té perquè ser una connotació negativa del pas del temps, ja que les bones experiències també ens marquen. La segona part (“ultima necat”) és un fet evident: l'última hora ens mata perquè és l'hora de la nostra mort. Aquest lema ha estat atribuït a Sèneca el Vell (54 a.C; Còrdova -39 d.C; Itàlia): crític, retòric, literat i escriptor. Com a fet curiós destaca que Mallorca, amb els seus 900 rellotges de sol, és la regió del món amb més rellotges de sol per metre quadrat. N'hi deu haver algun amb aquesta inscripció? Doncs és probable, ja que era molt freqüent que els rellotges de sol tenguessin aquest tipus d'inscripcions referides al pas del temps.

Catalina Bisbal i Paula Nigorra

Imatges des d'Italia

Aquesta setmana ha començat el període de practiques (FCT) per als alumnes de segon del cicle formatiu de grau mitjà de Cuina i administratiu.

Tot els alumnes han de realitzar un mòdul de 400 hores en una empresa de la seva especialitat, és el seu darrer esglaó de la formació que fan al nostre IES.

7 alumnes del nostre centre han partit a Vicenza ( Itàlia) per a realitzar part d'aquestes pràctiques (100 hores)  i des d'allà ens arriben les primeres imatges dels nostres "internacionals".

Els que han quedat a sa Roqueta també fan bona feina, com es veu en  aquesta imatge que ens envia el Luís des de el Restaurant Bite.

24 y 25 de marzo: Festival de Literatura Infantil y Juvenil en Mallorca

Una destacada comunidad de autores, ilustradores, editores, maestros, profesores, pedagogos, libreros y bibliotecarios se reúnen en este Festival de Literatura Infantil y Juvenil para celebrar la vitalidad del libro y la estimulante educación que ofrece a nuestros niños y jóvenes en el Trui Teatre de Palma de Mallorca los días 24 y 25 de marzo de 2015. La literatura infantil y juvenil ocupa un lugar imprescindible en el panorama de nuestras letras gracias a la vocación lectora que inspira a las nuevas generaciones. Como reconocimiento al sector y a la labor de toda esta comunidad, la Fundación Santillana, el Institut d'Estudis Baleàrics, el Govern de les Illes Balears, la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes y la Cátedra Vargas Llosa, con la colaboración de la editorial Santillana y la Cadena Ser, organizan este Festival de Literatura Infantil y Juvenil.

Rellotges

Dins aquesta secció iniciam un bloc de màximes que apareixen a rellotges de sol de l'antiguitat. L'alumnat d'humanitats comenta les inscripcions i en fa una creació gràfica.

El primer rellotge és el següent:

"Fugit velut umbra" és una de les expressions que posaven els llatins sota els rellotges de Sól. Traduït literalment vol dir: "fuig com una ombra", això fa referència al pas del temps i la fugacitat de la vida, per tant, també ens indica que hem de viure la vida al màxim. Pel que fa a la literatura, se'l considera un dels temes més importants, ja que es un dels tòpics literaris que sempre ha preocupat als autors. El primer pic que va aparèixer en un text va ser a un dels poemes d'un poeta llatí, Virgili (70 a.C. - 19 a.C.)

Elena Dumpfhart i Alice Borsan

VIATGE A GRÈCIA febrer – març 2015 Yásas !!

Entre el 25 de febrer i el 2 de març disset alumnes d'humanitats del nostre institut varen visitar Grècia, acompanyades (totes eren al•lotes) pel professor de Llatí i Grec, Joan Carles Simó, i per Lluís Baeza, d'Història, així com per deu alumnes del Joan Alcover de Palma. El primer dia tingueren l'oportunitat de pujar a l'Acròpolis i contemplar el Partenó, l'Erecteion i el Propileus, així com meravellar-se per les vistes de la immensa capital grega. També gaudiren de la vida de les barriades de Plaka i Psuri, properes al centre, i sempre amb una munió de gent, bullici i bon menjar (el pasticio va ser el plat estrella, més que la mousaka). El divendres 27 anàrem d'excursió a Epidaure, Micenes i Corint. Els acompanyà la pluja, però tot i així gaudiren de l'espectacular teatre, de les restes de l'acròpolis fortificada i de les tombes de Micenes, i de l'àgora de Corint. El dissabte va ser el torn de visitar el Museu Arqueològic d'Atenes, que guarda restes de tots els períodes antics grecs, i el capvespre el modern museu de l'acròpolis, espectacular en la forma i en els continguts. Entremig no va faltar l'anada a la plaça Syntagma, on es troba l'Assemblea Nacional grega i la seva guàrdia, curiosa i mil vegades

fotografiada. L'estada va acabar diumenge amb l'excursió al cap Sunion, a l'extrem est de la regió de l'Àtica. El seu santuari a peus de la mar va ser acompanyat per un dia espectacular de llum i bona mar, la qual cosa va permetre gaudir de la costa grega, on pogueren apreciar com de semblant és a la nostra. A la tornada encara quedà temps per entrar a l'àgora d'Atenes i passejar per la seva stoà i pujar a veure el ben conservat temple de Teseion. Finalment, no faltaren les compres i els souvenirs grecs, que serviren per acabar de viure l'Atenes més popular. El viatge acabà amb un bona matinada per agafar l'avió amb escala a Zurich, on hagueren d'esperar fins l'horabaixa per tornar cap a Mallorca. El temps d'espera va ser aprofitat per visitar breument la ciutat helvètica, però el fred i la pluja tampoc acompanyà aquesta vegada. Tots quedaren sorpresos dels preus, caríssims, inclús de la xocolata típica del país.



   Efjaristó per la vostra atenció. 

Informació del Sindicat d'estudiants

Retirada immediata del decret 3+2! No a la privatització de la Universitat Pública! Tothom al carrer per a defensar els nostres drets!No en tenen prou amb acabar amb les beques, no en tenen prou amb la LOMCE, no en tenen prou amb pujar brutalment les taxes. Aquest govern moribund vol acabar amb el nostre dret a estudiar a la universitat, expulsar de les seves aules a tots els que no siguem de famílies adinerades. Però no ho consentirem. Tots junts, des de totes les facultats i instituts, li donarem una lliçó a Wert, un ministre desacreditat i embogit. Anem a derrotar el seu decret 3+2, amb el qual pretén privatitzar completament la universitat pública, per a que només tinguin un títol universitari els que puguin cursar dos anys de màster, gastant-se milers d'euros que engreixaran els beneficis dels empresaris de les universitats privades. El nou decret de Wert pretén expulsar de la Universitat als fills dels treballadors... I CiU ho recolza amb entusiasme!!

Recaudació d'activitats solidàries

Durant el primer trimestre hi ha els següents ingressos :

Cursa solidaria:  1068,50
Berenar                  303,40

Moltes gràcies.
Entre tots feim munt

L'art de la caricatura

Tal vegada els coneixeu. Son caricatures de gent famosa realitzades per el nostre company David Rodríguez Magraner. Cada setmana apareixen a L'Ultima Hora per acompanyar qualque entrevista. També fa il.lustracions.

COMENIUS

La setmana que ve participarem alguns alumnes i professors de l'Institut en una nova reunió/trobada/treball del projecte comenius  2013-2015 .

El trema d'aquest grup de traball versa sobre el Matrimoni i hi participen centres de França, Bèlgica, Alemanya, Espanya ( nosaltres) i Itàlia.

Aquí trobareu les fotos de la trobada que es durà a termes a Charleroi ( Bèlgica) del 8 al 13 de febrer.

mentre tant aquí teniu les imatges i resums de les anteriors trobades d'aquest grup Europeu de treball.

BLOG COMENIUS

Xerrada Massai

  El dijous passat, 22 de gener es va realitzar a l'institut una xerrada sobre els massais als grups de batxillerat. En Daniel, vestit amb la roba tradicional de la seva tribu, ens va explicar diferents coses sobre la seva cultura i sobre el treball que realitzen des de  l'ONG  Wosen Yelesh per millorar l'accés a l'educació de les comunitats massais a la regió de Monduli Juu i proporcionar mitjans educatius i de desenvolupament socioeconòmics a les dones de la zona.

Si voleu més informació podeu consultar la seva pàgina web:   http://www.voluntariadoafrica.org/

Sant Antoni

	El proper dilluns 19 de gener farem un foc de Sant Antoni a l'institut, entre les 9:50 i les 11:10h (3ª hora i 1r pati) Hi haurà torradores amb un bon caliu on, tots el que vulgueu podeu dur carn i embotits per torrar. Els alumnes de CFGM Cuina vendran espinagada i els alumnes de 4t d’ESO vendran coques dolces per al seu viatge d'estudis.

TEXT INSTRUCTIU

Durant el primer trimestre els alumnes de 2n ESO van aprendre i practicar la manera d'escriure correctament un TEXT INSTRUCTIU. Aquí en teniu un de molt ben escrit, molt enginyós i ben divertit:



INSTRUCCIONS DE COM FER LA TASCA DE COM FER UN TEXT INSTRUCTIU.
  
     
   A vegades, fer un text instructiu pot ser complicat, però en realutat és molt senzill si seguiu els següents passos:
    
      1. Agafau un full en blanc que no estigui al quadern per ser més senzill per transportar-lo.
      2. Pensau en alguna cosa que pugueu escriure explicant les instruccions per dur-ho a terme.
      3. Posau un títol, preferiblement del que s'explicarà al text.
      4. posau punts que indiquin les diferents passes que s'han de fer per tal d'aconseguir el que un es proposa.
      5. Heu d'escriure les instruccions, preferiblement més de cinc.
      6. Heu de fer també al final una conclusió.
      7. Revisau les faltes d'ortografia per tal de treure bona nota o perquè el mestre/a no s'enfadi.
      8. Entregau les instruccions en brut.
      9. Feis-les un altre pic però en net, corregint les faltis que hagis fet.
      10. Tornau a entregar-les en net.
      11. Esperau dos o tres dies que et donin la nota que has tret de les instruccions.

   En conclusió, la pròxima vegada que vulgueu fer un text instructiu, seguiu aquestes passes i potser us posin bona nota.


Autor: Sergi Pérez-Ribas (2n B)